Se tiende a vincular la experiencia amorosa con la felicidad, con un tiempo luminoso, con una realidad acogedora, apacible. Pero muchas más veces de lo habitual —incluso en pleno siglo XXI—, el amor se construye, se vive, se goza o se sufre en escenarios especialmente duros, hostiles. Cenizas en los labios es la crónica de una intensa experiencia amorosa vivida en los más duros años de nuestra posguerra por una mujer, “niña de la guerra”, hija de la derrota: “Años 40. No hubo / ninguna luz entre la pétrea niebla, / tan sólo la esperanza / de que el amor vendría a protegerme”. Angelina Gatell, con este libro, nos muestra la plenitud de su saber poético, de su intuición, de su capacidad para aunar una alta ambición lingüística con la recreación de un mundo gris, cruel, en blanco y negro., en el que la humillación, la falta de horizontes y la demolición de los sueños de un mundo mejor se atemperan con la experiencia amorosa.
Angelina Gatell nació en Barcelona en 1926. En 1952 fundó con su marido Eduardo Sánchez uno de los primeros teatros de cámara españoles, El Paraíso y, años después, la tertulia literaria independiente Plaza Mayor, junto a José Hierro, Manrique de Lara y Aurora de Albornoz.

Aquest llibre analitza la història d’aquests darrers 20 anys de cinema a Catalunya (1990 – 2009), inserint-la en un nou context. Durant aquestes dues dècades, el món ha canviat de forma accelerada i un dels motors bàsics del canvi ha estat la indústria de la Comunicació. El cinema no serà mai més un fet aïllat sinó que formarà part d’un entorn audiovisual de plantejaments més globals. Mai més no es podrà fer una pel·lícula si abans no es té en compte que per a la seva difusió no se’n tindrà prou amb els canals habituals de les sales de cinema. Mai més no es podrà fer una pel·lícula si no es tenen en compte factors com la globalització, el poder dels conglomerats, les societats multiracials o les novíssimes tecnologies sempre en canvi constant.
Vint anys d’història del cinema a Catalunya (1990-2009) parla any per any dels fets fonamentals que han afectat i afecten el nostre cinema, dels seus autors i de les seves obres. Parla de la dificultat de fer cinema en un entorn on es confonen art i indústria, on es lluita contra els monopolis per obtenir un mínim de llocs d’exhibició i on es depèn d’ajudes de l’Administració marcades per criteris que normalment no es comparteixen. Parla del polèmic cinema en català, dels premis, dels cineastes desapareguts, de les tendències, del nou cinema català, dels documentals, del fantàstic... Però parla també dels homes i dones que vencent aquests impediments aconsegueixen que el cinema fet a Catalunya hagi aconseguit un segell propi, una denominació d’origen, un estil diferenciat però variat, reconegut arreu del món. Figuren les fitxes de tots els llargmetratges cinematogràfics de producció catalana o de directors i directores catalans fets fora de Catalunya; un exhaustiu Qui és qui de la gent que ha fet possible aquest cinema (directors, productors, actors, actrius o tècnics) i es dóna un especial esguard a les produccions televisives. De la seva lectura es pot desprendre que des del 1990 fins el 2009 el cinema de Catalunya té una vitalitat creativa única a l’estat espanyol i fins i tot a Europa, que s’estén des de les obres minoritàries o experimentals fins al cinema comercial d’abast internacional.